Saltar al contenido →

NOVETATS

Llíria, de “Levante feliz” a ciutat turísticament vital.

 

Identitat cultural vs. identitat turística

L’amabilitat de la geografia i del clima tantes vegades envejats, la situació a un pas de la Serrania i amb unes platges esplèndides a pocs quilòmetres de distància, és la tòpica imatge del Levante feliz, que entre altres poblacions valencianes, es té de la ciutat de Llíria. Aquesta és voluntària o involuntàriament, l’única identitat cultural transmesa de nosaltres durant dècades.

La nostra veritable IDENTITAT CULTURAL és tanmateix, un extraordinari conjunt de coneixements, de costums, de tradicions i d’història que hem heretat del passat, i que juntament amb les aportacions que les noves generacions estan fent en l’actualitat, són la base en la qual ens expressem i vivim.

De tots nosaltres és conegut que els llirians tenim uns recursos patrimonials enormes, d’arqueologia Ibèrica i romana, monuments de primera categoria, una llengua pròpia, gastronomia, festes i a més segurament, és una de les ciutats europees amb més músics.

Aquesta reflexió ens hauria de portar a pensar que si no tenim desenvolupada una indústria turística equivalent als nostres recursos, és tal volta perquè no hem encertat en la difusió del nostre patrimoni cultural.

Els llirians, com qualsevol poble, bàsicament sabem el que som, el que volem ser i el que volem transmetre a les futures generacions, però això no és prou per a desenvolupar una indústria turística que genere recursos econòmics i per tant llocs de treball de qualitat. A més, necessitem que els nostres recursos culturals siguen apreciats des de l’exterior.

La IDENTITAT TURÍSTICA, és la imatge cultural que projectem cap a l’exterior, és per tant, la visió que tenen els potencials visitants de nosaltres, del nostre patrimoni i de la nostra cultura, així doncs, és en definitiva, la motivació per part del turista en fer un viatge per a visitar Llíria.

Si des de l’exterior es valora només que tota eixa sèrie de tòpics absurds del bon clima, millors platges, paellita i cubates a 4 euros, simplificant la nostra castigada identitat cultural valenciana, no serà possible eixir del turisme de “Las tres Ps”… pipas, paseo i playa.

Però si som capaços de projectar allò que realment som, una població amb una identitat cultural potent, segurament podrem  rendibilitzar les enormes possibilitats que donaria una indústria cultural a Llíria, però cal irremeiablement modificar la nostra maltractada IDENTITAT TURÍSTICA.

A Llíria NO ho tenim fàcil, és molt el que hem de superar, són massa tòpics els que anem arrossegant, són massa les baralles internes, és excessiu l’ús de la cultura, o millor dit la falta de cultura com a arma per a desgastar el rival polític.

Des d’un punt de vista d’una indústria turística competitiva, barallar-se per la pròpia identitat cultural, a l’únic que beneficia és a la competència. El visitant de patrimoni cultural fuig de desencontres, de desagradables disputes, d’absurdes discussions.

Per tant, quan més prompte fem fora l’ús de la cultura de la baralla política i comencem a projectar la nostra variada, complexa i interessant identitat cultural, serà molt millor per a tots els llirians i pitjor per a la competència.

El projecte de LES MERAVELLES LLIRIANES té com a finalitat generar consciència entre els llirians, per tal de millorar la visualització dels nostres recursos culturals, per a donar-los a conèixer, i per a projectar-los cap a l’exterior, creant una nova identitat turística més d’acord amb la nostra potent identitat cultural.

I quina identitat cultural hem de projectar a l’exterior?. Hem de projectar una cultura amb referents clars, que remarque allò en què destaquem, (la impressionant quantitat de monuments i restes arqueològiques d’importància) i sobretot que expresse la diferència que tenim respecte la competència, (la increïble quantitat i qualitat de músics que s’han format en aquesta xicoteta ciutat). És a dir patrimoni més música. Aquesta és en definitiva la base de la política turística cultural que pot treure a Llíria de la situació econòmica en què estem.

És fonamental que el potencial visitant reconega els referents culturals de Llíria i dels llirians “ELS NOSTRES VERDADERS REFERENTS CULTURALS” és a dir, una nova “IDENTITAT TURÍSTICA” que hem de crear amb entusiasme però amb rigor, perquè els motive a fer un viatge per a conèixer-nos.

Tot i així, una cosa serà allò que pensen de Llíria i dels llirians, que segurament estarà sustentat en tòpics. Però si venen, hem d’aconseguir que siga molt diferent allò que pensen en arribar-hi, que en el moment d’anar-se’n, una cosa és allò que creuen que som, i altra, la “GRAN SORPRESA” que serà en conèixer el que realment som.

 

Perquè entre tots hem d’aconseguir que l’experiència de visitar Llíria siga agradable, instructiva, emocionant…

Hem d’aconseguir que Llíria sobreïsca pel seu patrimoni cultural ric i variat, perfectament restaurat, net i visitable, on hi trobem pràcticament totes les disciplines artístiques: arqueologia ibèrica i romana, banys àrabs, un gòtic molt peculiar, un renaixement i barroc autòctons, a més d’uns museus divertits i didàctics on hi ha peces d’altíssima qualitat.

Però, sobretot, que despunte Llíria, en ser la ciutat de la Música i dels músics. Entre d’altres atresora dos de les institucions musicals no professionals més lloades d’Europa. La música ha de ser eternament present amb emotives actuacions en els monuments patrimonials, en boniques i urbanitzades places plenes de racons amb encant, en importants concerts i en divertides cercaviles, en les quals sempre participen músics locals.

En definitiva, Llíria cal que siga un recorregut per milers anys d’història, on siguen notòries l’amabilitat i hospitalitat de la gent, la professionalitat dels treballadors dels serveis turístics.

A més, ha d’oferir zones per a vianants plenes d’arbres amb un comerç de productes autòctons, el passeig de la moda valenciana, la plaça de l’artesania, una de les més saboroses gastronomies del Mediterrani i algunes de les festes més espectaculars i variades del món.